centre-de-dia-vilafranca

L’auto-cura del cuidador

La més important de les tasques que hem de dur a terme quan sóm cuidadors d’una persona amb dependència és la de tenir cura de nosaltres mateixos. La incapacitat per l’autocura pot produir negació, sentir-se cremat, enfadat i/o frustració.

L’autocura és l’exercici d’activitats que les persones cuidadores realitzen a favor de si mateixes, per tal de mantenir la seva vida, la seva salut i el seu benestar. Això és una manera també d’estar més preparats: de fer un ús millor de les pròpies capacitats per tenir cura de forma apropiada del familiar depenent, sense comprometre la pròpia qualitat de vida. La manca d’autocura pot generar en el cuidador ansietat, estrès o l’anomenat síndrome de sentir-se cremat o burn-out.  Aquest darrer és un deteriorament i cansament excessiu i progressiu que implica una reducció dràstica d’energia. Sovint s’acompanya d’una pèrdua important de motivació que, a llarg termini, també afecta a les actituds, emocions i comportament general de la persona cuidadora (Freudenberger, 1998).

Per què és important l’autocura?

L’autocura ajuda a la persona que presta la cura a no perdre la seva qualitat de vida en l’entrega a la cura de la persona amb dependència. Estant atents a un mateix permet entre d’altres beneficis: realitzar amb tranquilitat i disposició els esforços físics i emocionals que necessiten algunes tasques; incrementar la capacitat de resoldre situacions de dificultat; tenir sensació d’un major control de la pròpia vida; i sentir-se en plenitud i benestar.

No és dificil caure de vegades en pensaments negatius sobre l’exercici de l’autocura. Així, per exemple, la persona cuidadora pot creure erròniament que és egoista cuidar de si mateixa, o que si no fa ella les tasques està actuant amb negligència o bé que ningú farà la tasca de la cura millor que ella. Aquests pensaments són erronis: una càrrega excessiva de responsabilitats i tasques no és saludable ni assumible a llarg termini.

Com a persona cuidadora cal tenir present que s’ha de poder dedicar temps a si mateixa sense tenir sentiments de culpabilitat. Tampoc cal sentir-se malament per tenir emocions o pensaments negatius per la persona de la que es te cura, sentir-se sense força o no arribar a tot. Demanar ajuda és una opció saludable: és important aprendre a comptar amb els altres i a gaudir del temps lliure, expressar els propis sentiments i/o possar límits a les demandes excessives.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s